La vida és mala d’escriure:
no sé d’on venc, ni a on
me’n vaig, sols no sé qui som;
només sé que vull ser lliure,
que vull morir amb un somriure
perdonat pels qui perdon
i estimat per els qui són
amics per plorar i per riure,
i així gaudir de viure
voltant al ritme del món
Gener 15, 2008 a les 4:23 pm |
Mateu tu no ets poca cosa
trob que t’has modernitzat
a tots mos has enamorat
i amb sa forma de fer sa glosa