A una de les típiques converses del cafè diari, vaig sebre del meu amic, que el mal nom Xurí (el meu) anava i venia per dins el blog del PSIB de Santa Margalida. Com supòs que faria tothom, vaig guaitar per veure les anades i vengudes. La primera sorpresa va esser que a dins l’anunciada presentació de les Joventuts Socialistes hi aparegués el meu nom. La segona, més xocant que la primera, fou aparèixer just després d’un comentari sobre la nueva Falange de Santa Margalida. Si més no, l’associació d’idees del crític en qüestió se’m fa mal d’entendre. La tercera, més habitual, (posaré el comentari del blog esmentat i el link)
eh!
vieron lo que dice la Wikipedia del pueblo? qué fuerte poner a Xurí como personaje y el resto de jóvenes qué??
está incompleto además nuestra lengua es el mallorqui no el català
http://beagm.balearweb.net/post/41754
Idò sí! La tercera és, més que una sorpresa, una cosa mala d’entendre. Com punyetes pot una persona reivindicar el mallorquí com a llengua i escriure en castellà? Bé, deuen ser d’aquells misteris que no tenen explicació… O sí.
Com deveu suposar, això de “la Wikipedia del pueblo” ni me va, ni me ve. Estic totalment d’acord que hi ha un caramull de joves que se mereixen ser-hi molt més que jo. Per altra part, som el mateix Mateu Xurí que cantava gloses fa deu anys pels foguerons i passava el mateix gust que ara. Indiferentment de si som conegut, popular o qualsevol adjectiu estúpid que vos passi pel cap.
Bones festes als criticats, criticadors i criticadors de crítiques; i també als que pensin que no formen part de cap d’aquests tres col·lectius.
