Archive for Novembre de 2007

NOSTÀLGIA I RESIGNACIÓ

Novembre 21, 2007

 Contemplant la immensa mar,

que banya aquesta badia

on compareix cada dia

l’embat, i es posa a bufar;

Jo me dispòs a glosar

tot ple de melancolia

pel paradís que existia

dins aquell passat llunyà. 

Sentim contar a n’els padrins

el que un temps Mallorca era,

terra verge i vertadera

ple de camp, arena i pins;

però ara els mallorquins

feim que l’illa torni enrera,

igual que la sabonera

que la mar se’n torna endins.

Diuen què el qui l’estima

mai per mai la destrueix,

i el que es reconeix

és què aquí ningú la mima,

perquè la gent no escatima

i amb ànsia construeix,

i així el litoral pareix

una glosa sense rima. 

Sentint com rompen les ones,

romang amb els ulls tancats;

imagin els desbarats

que et fan totes les persones

i tu Mallorca perdones

tots aquests aprofitats,

desig que siguem salvats

d’unes mans tant polissones. 

Si dins un món ignorant

no es valora la cultura,

dins un món sense hermosura

no es valora el teu encant.

Me’n vaig perquè mentrestant

veig com l’embat ja s’atura,

i jo i la mar, blava i pura,

junts ens esteim resignant.

Anuncis

MARGALIDANS AGERMANATS

Novembre 13, 2007

Glosat fet a petició de Joan Femenia, en motiu del premi que donaven a Baleària pel suport que dóna als intercanvis i agermanaments.

Terra de retrobament,

jornada extraordinària

per la labor necessària

d’aquest agermanament,

perquè ara, i en tot moment,

heu garantit la grandària

ja que sense Baleària

era impossible l’intent.

Gràcies Bloc Nacionalista

per veure el caire social

de germanor especial

que avui posam a la vista.

La mar s’obri optimista

deixant pas a un fet cabdal:

Un sol poble on cada artista

se sent estimat igual.

De cor agraïm l’embranzida

i el suport sens condició,

perquè això dóna valor

a tot Santa Margalida.

Per La Vila feim la crida

de cada associació

que veu amb la germanor

l’hermosura de la vida.

LA VIDA

Novembre 9, 2007

La vida és mala d’escriure:

no sé d’on venc, ni a on

me’n vaig, sols no sé qui som;

només sé que vull ser lliure,

que vull morir amb un somriure

perdonat pels qui perdon

i estimat per els qui són

amics per plorar i per riure,

i així gaudir de viure

voltant al ritme del món

PRESENTACIÓ

Novembre 9, 2007

Sempre s’usa està a l’última moda, i ara la moda diu que hem de tenir un blog. Està bé. És un diari personal que el pot llegir tothom. Ja que estic paradoxal, continuem. Un glosador (art antic!) amb un blog (modernitat!). Bé, basta de fer el beneit. Supòs que si la curolla de fer un blog no m’espassa prest, podreu veure notícies sobre el món des glosadors, anunci de glosades, gloses i cosetes d’aquestes.

Idò

Novembre 2, 2007

Ja ho veis. Un banastra i tot pot tenir un blog