NOSTÀLGIA I RESIGNACIÓ

 Contemplant la immensa mar,

que banya aquesta badia

on compareix cada dia

l’embat, i es posa a bufar;

Jo me dispòs a glosar

tot ple de melancolia

pel paradís que existia

dins aquell passat llunyà. 

Sentim contar a n’els padrins

el que un temps Mallorca era,

terra verge i vertadera

ple de camp, arena i pins;

però ara els mallorquins

feim que l’illa torni enrera,

igual que la sabonera

que la mar se’n torna endins.

Diuen què el qui l’estima

mai per mai la destrueix,

i el que es reconeix

és què aquí ningú la mima,

perquè la gent no escatima

i amb ànsia construeix,

i així el litoral pareix

una glosa sense rima. 

Sentint com rompen les ones,

romang amb els ulls tancats;

imagin els desbarats

que et fan totes les persones

i tu Mallorca perdones

tots aquests aprofitats,

desig que siguem salvats

d’unes mans tant polissones. 

Si dins un món ignorant

no es valora la cultura,

dins un món sense hermosura

no es valora el teu encant.

Me’n vaig perquè mentrestant

veig com l’embat ja s’atura,

i jo i la mar, blava i pura,

junts ens esteim resignant.

Anuncis

Una resposta to “NOSTÀLGIA I RESIGNACIÓ”

  1. toni Says:

    Enhorabona per la glosa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: